DUATLO D ALMANSA,COMENSA LA TEMPORADA 2015

FOTOS ALMANSA2FOTOS ALMANSA1FOTOS ALMANSA4FOTOSALMANSA6Un altre any mes ,comensem la temporada amb un duatlo sprint,aquest any en Almansa,despres de la retirada en el duatlo de Banyeres per les fortes condicions meterologiques.

Com tots els Duatlons esprints ,carrera rapida y explosiva,no masa favorable per les meues condicions.Eixirem un centenar de participans,a un ritme infernal.Jo que no anava dels primers feia el km 1 a ritme de 3´45¨.El circuit a peu trancurria per un terreny prou favorable de terre,que encara que no era pla del tot,es podia correr a bon ritme.Hen acabar el segment a peu,vaig poder agafar un bon grup per la bici,i encara que la primera volta vaig patir prou,despres vaig poder recuperar per al posterior segment a peu de 2,5 km per el mateix circuit.

Al final un bon resultat,acabant en la posicio 37 i fent el 6 de la meua categoria,per comensar aquest any no esta mal.

Ara les proximes cites el tri de Gandia el dia 11 d abril i el 26 d abril el tri de Anna,per anant entrant en contacte en l aigua i vorer que tal anem.

Salut i _Anim a tots per este 2015

Total Immersion – Un nou concepte d’aprendre a nadar

Després de començar i finalitzar la meua minitemporada de triatló de 2014, vaig participar la setmana passada a un taller de Total Immersion amb Joseba Cercas, un entrenador basc que ensenya aquest mètode a tot arreu. Quasi dos anys he estat esperant per a coincidir amb ell i poder participar en un dels seues tallers, ja que no sempre té la acollida volguda. Junt a 4 nadadors més, de diverses motivacions i edats (de 42 a 72 anys), algun amb una minusvalia i tot, ens ajuntem per començar un curs de natació que ha canviat el nostre concepte de natació totalment. Total Immersion es ún mètode revolucionari d’ensenyar la natació de forma que es transforma en una natació tradicional física i de remar amb peus i cames, on el desgast físic és important a una natació relaxada, veloç i elegant. Tradicionalment ens han ensenyat a menejar braços i cames; a estirar el braç i donar patada de 4 o 6 cicles. Hem fet centenars d’exercicis esgotadors de tables, ens han dit que no entrem bé el braç però mai ens han ensenyat com corregir-ho bé. Aquest taller intensiu (he nadat divendres, dissabte i diumenge) ens han ensenyat un concepte de natació distint, que no té que veure amb els altres mètodes. És car (380 €) però la diferència fonamental és que en unes poques hores millores la teua tècnica enormement i la teua eficiència energètica, en especial en un esport de resistència que hem d’estalviar energia. Els pitjors nadadors, els més “patosos” són els que més milloren, encara que els que tenim major experiència i natació més ràpida, noten una millora d’eficiència energètica i major elegància que no té comparació.

El curs comença amb una exposició teòrica del mètode i on per primera vegada s’introdueix el terme “equilibri”, quan mai s’utilitza esta paraula en natació tradicional. Posteriorment ens graben la nostra natació, tal com la fem des de sempre, abans de qualsevol exercici. Una càmera aèria i una submergida graben el nostre estil i és analitzat individualment. Passem a una sèrie d’exercicis on simplement col·locant una mà ens desllacem per l’aigua, sense cap esforç. Comencem a notar l’aigua, a sentir l’aigua, a tenir un equilibri sense donar patades. Encara no ens han ensenyat res i notem com sense respirar durant tot el trajecte de la piscina, avancem sense respirar menejant braços i sense sensació d’ofegament. Aprenem l’equilibri, aprenem com col·locant els braços en determinada posició, els nostres peus floten sense menejar-se. Adopten una posició elevada i flotem. Tot està en conservar la posició del quadrant inferior, en mantenir la posició d’un braç avançat i l’altra com si estigués a punt de donar una estocada de matador de bous (no m’agraden els bous però és la millor definició que he aconseguit). Després Joseba ens ensenya a com corregir el defecte d’entrar amb el braç recte (després de l’accident, no havia forma que corregirà este defecte amb el braç esquerre) Joseba ens ensenya a flexionar el colze i entrar el colze on la mà ha passat. Ens ensenya quins moviments nostres fan que ens afonem, quin ocasionen un desequilibri i com hem d’evitar-ho. Però devem fer constants exercicis per corregir vicis i concentrar-nos en que estos nous moviments segueixen sent més automàtics. Prompte notem els progressos respecte al primer dia. Visionem els nostres progressos i notem com cada vegada, diferents nadadors ens pareixem més en el nostre estil.

L’últim dia ens ensenyen a entrenar amb un dispositiu submergible que ens ajuda a marcar el ritme. A cada braçada, hem d’entrar un braç. Es pot modificar el ritme. Comencem a treballar de major freqüència a menor i de menor a major. Contem les braçades. En este exercici ens demostren que per a guanyar velocitat, hem de millorar i estirar la braçada, ja que si augmentem numero de braçades, no augmentem velocitat. Ha d’existir un equilibri entre el número de braçades i la freqüència. Si disminuïm número de braçades i disminuïm frequencia, som més eficaços fins que arriba un punt en que no hi ha progrés. Si augmentem número de braçades i augmentem freqüència, no obtenim un benefici. Hem de trobar el punt en el que amb una freqüència de braçada còmoda, el número de braçades serà el menor possible. Exemple: en una freqüència de 1 s 40 centèsimes, obtenia 9 a 10 braçades (la meua freqüència anterior era de 17 braçades). Si augmentava la freqüència a 1:20 s, aconseguia 11 braçades, si augmentava a 0:9 s, aconseguia fer 12 braçades, per tant, l’eficàcia era menor. Per contra, si allargava la freqüència a 1:60, aconseguia 9 braçades.

Finalment, visualitzem els últims vídeos i veiem els nostres progressos. És increïble com Miguel, un senyor de 72 anys que encara fa triatlons, es meneja com un nadador expert quan abans pareixia un sac de plom. Quan mire el video de la meua intervenció, note com em desllace per l’aigua com si fora un professional, corregint el defecte del braç esquerre i coordinant millor la meua patada. La sensació de que he guanyat velocitat és notable, al igual que la sensació de no utilitzar força bruta. El cicle de cames és soles de 2 patades, és a dir, una patada per moviment de braç.

Junts comentem les bondats des mètodes i parlem de les crítiques al mètode. Molts critiquen que no és el mètode dels campions, que perquè els professionals no naden així, però Joseba ens ensenya uns vídeos de Michael Phelps, de Sun Yan, campió mundial de 1500 m. Observem que el tipus de natació és molt paregut al que estem aprenent. També ens ensenya un video de la final 100 m de relleus dels jocs olímpics de Peking (crec recordar) ón l’equip nord-americà s’imposa als francesos. Estudiem com l’últim nadador d’Estats Units manté el quadrant inferior millor i amb menor número de braçades s’imposa al francès, que anava en posició avançada. El francès lluita amb més braçades per a que no l’avance el nord-americà però finalment s’imposa aquest últim. I això no ha sap el francès? Joseba contesta que segurament sense la pressió de tenir el nadador nord-americà en una competició com aquesta és difícil concentrar-se i més a un brutal ritme de braçada de 0:58 s!

Joseba també ens explica que alguns entrenadors són molts crítics amb el mètode i ho veuen com una amenaça, com un estil lent (la percepció que se té quan es veu a la persona nadant per fora és d’una natació lenta i relaxada). Joseba ens explica que no pot ser molt lent quan l’inventor del mètode, Terry Laughlin, té el record de la milla en USA per a la seua categoria (és un senyor de més de 60 anys!).

En fi, ha sigut una experiència molt bona i ara gaudiré més perfeccionant la tècnica, ja que Joseba ens ha ensenyat quins exercicis devem fer per corregir-nos i millorar.

Erik Galdames

2014 Challenge Laguna Phuket – 3Reptes a Tailàndia

L’últim tri de la temporada, el primer per a mí. Quan encara sonen els ecos de les proeses de membres del club durant esta temporada, quan encara els records batuts perduren en la memória, jo encara no havia fet el meu tri de la temporada. Fart de cancel.lar competicions pels meus viatges, vaig mirar a  Asia, on passe la major part de l’any: Tailandia, concretament la paradísicia illa de Phuket. Triatló al 30 de novembre a una temperatura >30ºC i humitat relativa >90%. Mig ironman: 1,9 km de natació, 90 km de bicicleta i 21 km corrent. En dos mesos vaig fer tots els preparatius. Aniria des de Shanghai fins l’illa de Phuket, un total de 5 hores de vol directe. Acostumat a contar les distàncies en hores d’avió, aixó per a mi era com anar de passeig. Reserve un vol en Malaysia Airlines, la tristement coneguda aerolínia en la que va desaparéixer un avió i un altre va ser abatut per un míssil per rebels pro-russos en Ukraina. La veritat que esta aerolinia ha tret vols més barats i altres ventages més per als viatjants; en el equipatge anava inclosa la bicicleta sense càrrec adicional.

La prova pintava interessant: Triatló mig ironman en el paradís, una illa més gran que Eivissa, prop de l’Equador, temperatura de 30ºC i humitat relativa alta, voltant el 90%. Vegetació exuberant, platges increíbles, menjar exòtic i una sensació d’estar en un lloc idíl.lic.

Arribe i comença l’intimidació: triatletes profesionales de tot el món, Austràlia, Nova Zelanda, Regne Unit, USA, Canada, Russia, Xinesos, Tailandesos, Alemanys .. i Espanyols. No era jo l’únic, hi havia un valencià, un madrileny, un grup de 4 vitorians, dos xiques españoles i jo. 700 triatletes de tots els continents.

Els preparatius de la prova són durs: alçar-me a les 2:30 h de la matinada, desdejunar a les 4:00 h, a les 4:30 h l’autobus ens du on comença la prova, a les 5 h obrin boxes. El sol ix a les 6:40 h i es posa a les 18:40 h. La prova comença a les 6:35 h.DSC_0099DSC_0101

Comença la prova, 1,9 km de natació en aigües càlides, paradisíaques i calmades del mar d’Andaman. Després d’eixir de l’aigua del mar correm per l’arena i ens tornem a llançar a l’aigua de una de les llagunes d’aigua dolça per nadar els últims 600 m. L’aigua de la llaguna, tan bonica en les fotos, es converteix en una aigua verda pudenta i calenta en la que no es veu res. A més, el sol ja ha eixit i ens enlluerna i dificulta l’orientació. El segment ciclista és molt tècnic; moltes curves, conducció per l’esquerra com els anglesos, això dificulta un poc l’adaptació ja que la nostra tendencia natural es ficar-nos a la dreta quan un ens avança i ací és al revés. Els primers 40 km són prou suaus, vent a a favor, brisa del mar refrescant; ja són les 8 del matí i el sol ja comença a cascar. Les vistes són increíbles malgrat l’asfalt un poquet estropejat però amb trams amb asfalt nou. Els menuts de les aldees ens animen quan passem i ens trobem gossos i galls per la carretera que hem d’esquivar. Una vegada arribem a l’altre costat de l’illa, comença la tortura. Repetxets del 12% que hem de baixar de la bicicleta i espentar. Abaixades vertiginoses en les que hem de frenar fins menys de 20 km/h. La deshidratació comença a afectar als nostres cossos. Els repetxetes es tornen a repetir varies vegades. Açò ja destroça la meua resistència mental (la física ja estava destruida molt abans). Arribe a transició després de 90 km de tortura i decidisc retirar-me. Em quede pensant, no faré ni el temps pesimista (6 h), així que pense en deixar-ho. Però un Company de Vitoria em diu, no te retires! Venga ánimo! I decidisc continuar la carrera. Si la bicicleta és una tortura, la carrera es un infern. El sol casca ja de calent i crema. Els ulls em fan mal de la radiació, tinc la pell cremada, la deshidratació és manifesta i la sensació de calor insoportable. En estes condicions s’ha de mantenir el cos gelat, amb les espongetes d’aigua gelada cada 1,5 km anem so brevivint. De pronte comença a ploure, és un alivi. Però como sol passar en estes latituds, quan deixa de ploure, l’aigua està calenta i comença a evaporar-se ràpidament i la sensació de calor i sofocament és brutal. Pareixem clotxines al vapor. Les 1 h 45 min previst per a la carrera a peu de 21 km es transformen en més de 2 h correguent. Ja queda poc per acabar. Finalment arribe a meta: més de 7 h de càstic. Pitjor que el meu temps més pesimista. Però he de reconéixer que no ha sigut fácil entrenar amb tant de viatge, així que la próxima a entrenar més. Quan acabe dic: MAI MÉS!!! Però sé que és “mai més … fins la próxima”.

Pròxims reptes: Mig Ironman Filipines o Malasia. Ací al costaet!

Erik

DSC_0122 DSC_0114 DSC_0112 DSC_0123

L ANY QUE BÉ,MES

ALZI6 ALZI7 ALZI10 ALZI9Ahir Diumenge y amb una temperatura mes elevada del habitual per aquesta epoca,realitzarem el Duatlo Olimpic D´Alzira,El primer que es feia en aquesta localitat.

La prova tingué una participacio de 130 duatletes,entre els cual s encotraben dos menbres del club 3 Reptes,Joaqui Ballester y Jordi Sebastia.Els cuals acabaren la prova en la posicio 94 y 34 de la general respectivament.ALZI1 ALZI2 ALZI3 ALZI4

FINAL DE UNA TEMPORADA IMPARABLE

Aquesta temporada esta arribant al seu fi,per acabar la temporada com a Triatleta he pensat en Disputar El 1 Duatlo Olimpic D Alzira.Al igual que comensa ,acaba.

La Temporada ha sigut un sin parar de proves,comensant en els primers Duatlont sprints,pasant per alguns triatlos sprints per agafar ritme,i despres ja pasant a distancia Olimpica ,per acabar debudant en la distancia HALF.

En fi despres d aquesta temporada com a Triatleta,la meua segona.Dir ,que he disfrutat en cada una de les proves,y que espere seguir donant guerra y sobre tot millorar com a triatleta.

Desde Asi animar als meus companys del club ,per a que es participen en mes proves,y fem mes cuadrilla,que es el que es tira de menos,cuant en cada una de les probes veus a grups del matei club i un servidor es troba sol,en la linea d eixida.Pero be,es fa el que es pot.

Per ultim felicitar al Presi,per tota la llavor que ha realitzat al llarg d aquesta temporada y sobre tot en la reatlizacio del primer duatlo Local.

Adeu y a seguir Entrenant.OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El quart Repte

El projecte de 3Reptes va creixent i madurant. Així, els fruits van donant llavor, i 3Reptes va engegant nous projectes. En aquesta ocasió, estem contentíssims d’anunciar que ja tenim un nou repte davant: I Duatló Cross l’Alqueria de les Olles. Sí, com ho sents.
El 14/9/2014 a les 10:00 tindrà lloc el primer duatló que es fa en l’Olleria. Es tracta d’una prova que hem preparat amb molta cura, buscant el recorregut més reptador possible, buscant vistes increïbles sobre la Costera i la Vall d’Albaida, correns pels llocs més històrics d’Olleria..
Si t’agrades els reptes esportius, este és el teu. Te l’hem preparat a consciència.
Que no t’ho conten i participa.
Inscripcions ací
Esteu atents que anirem informant de totes les novetats.

Xarrada molt especial sobre paratriatló

En 3Reptes hui tenim el plaer i l’honor de presentar un xarrada especial, en què els amics d’Avant el Cantero de Letur, triatló i paratriatló ens explicaran una història d’il·lusió, motivació, integració i superació a través de l’esport. Ens explicaran com els seus membres són capaços de somiar, de lluitar pels seus somnis i de tombar totes les barreres que se’ls fiquen al davant, gràcies a l’esforç i la il·lusió sense fi que tenen. Veurem com l’esport pot ser una gran eina d’integració social.

Vos esperem al Pavelló la Solana el proper dissabte dia 21 de juny a les 20:00 per veure atendre la xarrada

Deporte adaptado y motivaciones adaptadas

1384449820_extras_noticia_foton_7_1

A càrrec d’Avant el Cantero de Letur, triatló i paratriatló

Póster Deporte adaptado y motivaciones adaptadas

No parem

Este cap de setmana 3Reptes estarà en els 10k nocturns de Gandia, en el trail de Banyeres i en el triatló olímpic de Xàbia. Ens correrem tota la geografia. Sort a tots. 3Reptes per sotmetre’ls a tots

Estem d’enhorabona

Si, 3Reptes està d’enhorabona.

El cap de setmana passat vam estar presents en diverses competicions: e27 Volta a Peu de l’Alcúdia, en el VII duatló de Guadassuar i en el Triatló Olimpic d’Oropesa.

3r

Tots vam poder acabar les nostres proves, respectives però volem destacar la participació de Desa en el VII Duatló de Guadassuar, la nostra única atleta femenina, que a més era la primera vegada que pujava a una bici de carretera, però com no hi ha qui la pare va conseguir acabar la prova en 1:21’19» en la posició 13 de les xiques.

Per la seva part Héctor va poder acabar la prova a pesar d’anar mal en el segon sector de carrera a peu per uns problemes estomacals (1:15’24», posició 85), sabent aguantar els mals moments.

Àngel també va estar en Guadassuar i acabat de recuperar d’un problema a la planta del peu que li impedia córrer, va poder disfrutarm a,b ritmes de 4:1″ el kilòmetre en el primer sector a peu, i de 4:04″ en el segon. En la bici també anava agust fins que a l’inici de la tercera volta, una pujada de besó en la cama esquerra el va obligar a baixar el ritme. El punt més complicat va ser en la segona transició, on per una pujada en el besó de la cama dreta en arribar a la T2, per este problema, va estar apunt de retirar-se. Després de 2’40» llargs de transiciófinalment es va incorporar i va poder córrer per arribar a meta amb els fills al crit de «Hasta el infinito i más allà» (1:13′:14″, posició 69).

Però no volem deixar Guadassuar sense felicitar a Óscar Mompó, que en la segona participació que fa en el clubm va aconseguir pódium en la categoria Juniors. ENHORABONA (1:13:03″, POSICIÓ 68). Podeu veure una crònica més detallada ací.

Jordi  va estar en el Triatló Olímpic d’Oropesa, on va poder acabar la prova i gaudir a pesar que es va fer dura per un sector de natció llarg per aquest tipus de proves (2000 metres). Podeu veure la crònica ací.

Finalment Julian i Joaqui van estar en la 27 Volta a Peu de l’Alcúdia, de 10km acabant la prova en 46:06m posició 314 per a Julian i 45:06, posició 283 per a Joaqui.

Enhorabona a tots, i a seguir entrenant

 

 

Alguna cosa més que fer esport

3Reptes Club Triatló d’Olleria som un club de triatló, òbviament, però volem ser algo més. Som una associació sense ànim de lucre, i com a tal volem jugar un paper social. Tenim la sort que ens agrada practicar esportm i que ho podem fer. Però això no és únicament un assumpte que depén de nosaltres, sinò que en part la societat ens permet fer-ho (de manera més o menys directam des de les instal·lacions, fins un entorn que facilita que fer esport ens agrade). Per això estem conveçuts de què tenim un deure ètic envers aquesta societatm a la qual li volem revertir part del que nosaltres podem aportar.

Per això no ens volem limitar a ser un club que partiucipa en esdeveniments esportius, sinò que també volem ser un lloc de trobada on compartir experiències, coneixements, intercanviar formació, i d’alguna manera revertir en la societatm tant si són esportistes com si no, una mica del que ens ha donat. Per això hem començat ha treballar en la creació de diferents events en els quals compartirem motivacions i experiències amb tota la ciutadania que vulgui assistir. Dintre d’aquesta nova iniciativa, ens fa especial il·lusió invitar a tota la gent a les següents xarrades que ja tenim confirmades:

  • Dia 30 de maig a les 20:00, al Centre Social de l’Olleria, una xarrada asobre Disfuncions musculars en esportistes de fons, a càrrec d’Arturo Such.
  • Dia 6 de juny a les 20:00, al Centre Social de l’Olleria, na xarrada asobre El repte de fer un Ironman, a càrrec d’Erik Galdames.

Aquesta nova iniciativa no ha fet més que començar, i estem treballant amb il·lusió en nous events. Vos anirem informant a mesura que es confirmen.

Esteu tots convidats. Vos esperem.
Preguem feu la màxima difusió, Gràcies

3Reptes per sotmetre’ls a tots